Picasso: Paisatge interior i exterior

dt., 26/10/1999 - 12:00 - dv., 31/12/1999 - 12:00

Imagen de EX0070

La confrontació entre paisatge exterior i paisatge interior-atélier és el discurs en què es basa aquesta exposició i el fil conductor que guia, des de l’inici, el diàleg que Picasso establia entre la descripció de l’exterior i el seu cosmos personal.

El paisatge va ser un motiu recurrent en la formació de Picasso, tot i que, a mesura que intensificava els contactes amb les avantguardes, va anar desplaçant els espais exteriors a favor de la descripció d’uns espais interiors. El paisatge interior es va convertir en un alter ego dels paratges exteriors i l’artista va fer dels tallers on treballava el seu propi paisatge. En nombroses ocasions, la seva obra va esdevenir l’ocupant d’aquests espais amb qui l'artista mantenia un diàleg fluid i que, iconogràficament, evidencia el moment en què es trobava la seva creació estilística.

Comissariat:

Maria Teresa Ocaña