Torres-García
A través d'una àmplia selecció d’obres, l'exposició ofereix una visió completa de la trajectòria de Joaquim Torres-García, artista i teòric del llenguatge plàstic del segle XX que havia compartit amb Picasso els ambients artístics de la Barcelona finisecular.
Monogràfica sobre l’obra d’un dels artistes i teòrics del llenguatge plàstic del segle XX que va ser coetani de Pablo Picasso. Joaquim Torres-García (Montevideo, 1874-1949) va arribar a Catalunya amb disset anys i va compartir amb Picasso els escenaris d’una ciutat, Barcelona, que bategava immersa en la febre creadora de l’inici de les avantguardes. La riquesa d’aquest moment va obrir a Picasso les portes de la modernitat, i a Torres-García el va entronitzar en els cercles intel·lectuals que definien les noves pautes de la cultura i l’art català, de les quals es convertirà en teòric del retorn al classicisme: el Noucentisme.
A través d’una àmplia selecció d’obres, el discurs d’aquesta exposició ofereix una visió completa de l’evolució de Torres-García, des de la visió renovadora de la tradició clàssica fins al que va anomenar universalisme constructiu, en què la idea d’abstracció sorgia d’uns elements personals que remetien a la realitat tangible i eren, alhora, la gènesi d’un llenguatge nou.
Crònica de l'exposició
