El pare de l'artista

El pare de Picasso, José Ruiz Blasco, era pintor i va exercir de professor a les escoles provincials de Belles Arts de Màlaga del 1875 al 1890; de la Corunya, del 1891 al 1895, i de Barcelona (Escola de Llotja), del 1895 al 1913. El bienni 1879-1890, va fer també de conservador restaurador del Museo Municipal de Màlaga. La seva figura va erigir-se en un referent important durant els anys de formació acadèmica de l’artista, i també en un dels models a qui va dedicar més dibuixos i pintures en aquesta etapa. El museu conserva molts d’aquests retrats, entre els quals hi ha aquarel·les, dibuixos i pintures a l’oli.
En aquesta aquarel·la datada el 1896, José Ruiz hi apareix en posició de tres quarts, com si per al jove artista es tractés d’un exercici destinat a representar el rostre des d’angles diferents. Però l’estudi no es limita a una representació superficial, sinó que aprofundeix en la psicologia del personatge. La il·luminació lateral el mostra immers en la dualitat del clarobscur, que accentua l’expressivitat de la part visible de la cara i la de la mirada. Per mitjà d’una pinzellada curta i lleugera, el traç segur i la disposició de la taca, Picasso va saber copsar l’expressió malenconiosa del seu pare en el moment de fer-li el retrat.
Pel que fa a l’aplicació del color, va emprar una àmplia gamma tonal de carmí, saturat en algunes zones, diluït o amb taques en d’altres. Per al blanc, va emprar la base del paper —recurs característic d’aquesta tècnica— a fi d’aconseguir els efectes de lluminositat, els volums de les faccions i el contrast que destaca la figura. L’aquarel·la conserva la transparència, i tota la immediatesa de l’instant en què es va fer el retrat.
S’hi reconeixen tots els trets característics del personatge, cosa que permet establir una comparació amb els altres retrats paterns d’aquest mateix període, com el retrat de perfil de color blau o el retrat frontal recolzat en un braç, també una aquarel·la, entre altres pintures a l’oli i dibuixos a tinta o a llapis.
Brassaï, a Conversaciones con Picasso (1964, recull les paraules de l’artista quan el 1943 afirmava: «Cada vegada que dibuixo un home, penso sense voler en el meu pare [...]. Per a mi, tots els homes són “Don José” i així serà tota la vida. Duia barba [...]. Tots els homes que dibuixo els veig si fa no fa amb els seus trets.»