«Retablo experimental sobre el baile flamenco»

Amb aquesta col·lecció de peces curtes, Estévez i Paños acompanyats per Alberto Sellés, s’inspiren en el ball flamenc clàssic, en l’expressió corporal del cantaor que, en cantar, es converteix en dansa, en la confluència, el diàleg i l’intercanvi donats en les lliçons de ball flamenc i danses espanyoles que Félix Fernández, el jove madrileny contractat per Diaghilev que va acabar la seva vida tancat a un manicomi, va impartir al gran ballarí rus Léonide Massine. Els bailaores busquen en silenci aquells moviments de braços que van dibuixar a l’aire La Macarrona; Antonio Páez, Lamparilla; José Castro, Miracielos; Vicente Escudero i Vatzlav Nijinsky; Magdalena Seda, La Malena; o Juan Sánchez, Estampío, i s’aferren al compàs vertiginós de la seguiriya antiga, al pols calent dels tangos, al balanceig d’alegrías i cantiñas, al temple de la soleá i al tempo i ordre del metrònom… es nodreixen de l’abstracte, aleatori, improvisat, l’après, viscut i somniat.