El Centre Picasso de Gósol inaugura la seva nova exposició permanent "Picasso, Gósol 1906"
El Centre Picasso de Gósol inaugura la seva nova exposició permanent Picasso, Gósol 1906 amb la col·laboració del Museu Picasso Barcelona i presenta també la mostra Bernard Plossu. Paisatges catalans de Picasso.
Dissabte 6 de juliol es va inaugurar Picasso, Gósol 1906 al Centre Picasso de Gósol. L’exposició mostra imatges d'obra de l'artista durant la seva estada a la localitat pirinenca, estada que va significar un punt d’inflexió en la seva trajectòria artística.
La visita de Picasso a Gósol no només va ser un esdeveniment per als ciutadans del poble, també va ser una revolució en la mentalitat creativa de Picasso, fins al punt que va ser on va començar a desenvolupar les bases del seu art més primitiu i ibèric, a bastament representatiu durant els anys posteriors. L'exposició gira al voltant de la visita de Picasso la primavera de 1906, posant de relleu el quadern que realitzà durant la seva estància; les fotografies de Gósol a principis de segle, la importància de la verge de Gósol; les cartes que Picasso va escriure a Casanovas des de Gósol i per últim, presenta l’obra literària de Fernande Olivier i Gertrude Stein que van escriure sobre el pas de Picasso per Gósol i la seva importància en el devenir de la seva pintura cap a la modernitat.
Paral·lelament, el Centre Picasso de Gósol també presenta la nova exposició temporal Bernard Plossu. Paisatges catalans de Picasso, un viatge fotogràfic als indrets de Catalunya més rellevants en la trajectòria de Pablo Picasso i on hi destaca, precisament, Gósol.
Picasso i Catalunya
La renovació de l'espai expositiu del Centre Picasso de Gósol és una iniciativa de l'Ajuntament de Gósol, que ha comptat amb l'ajuda del Museu Picasso de Barcelona, en el marc d’un conveni de col·laboració. Aquesta col·laboració, doncs, va alineada amb la creació de la futura Xarxa de Museus i Centres Picassians. El Museu Picasso té l'objectiu d'impulsar el coneixement, la difusió i la comunicació sobre el seu fons artístic i documental, així com desenvolupar xarxes de cooperació i de col·laboració amb altres museus, universitats, institucions o centres d’investigació nacionals o estrangers, per afavorir l’intercanvi d’experiències i de coneixements sobre Picasso.
Picasso i Gósol
Pablo Picasso, que aleshores tenia 24 anys, va voler abandonar la ciutat i tornar a pintar en contacte directe amb la natura. El 1906 vivia a París, tenia diners perquè havia venut tots els quadres que tenia al seu estudi, i volia anar a Barcelona per veure els seus pares, la seva germana i els amics, i presentar-los la seva parella, Fernande Olivier. Un metge amic li va recomanar un poble enfilat a les muntanyes del Pirineu, camí d’Andorra, anomenat Gósol. Així comença Picasso, Gósol 1906, amb l’arribada de Picasso a coll d’un burro a la petita localitat pirinenca i és a través dels seus quaderns que es desplega la forta incidència del paisatge en els quadres de Picasso, que comencen a demostrar el canvi de la pintura figurativa cap a una representació realista però més abstracta del seu entorn.
A banda de Pablo Picasso, en aquesta exposició intervenen tres personatges històrics molt importants. En primer lloc, Fernande Olivier, amb qui va anar a Gósol. Era la seva parella i model, i la persona de qui es conserva la correspondència d’aquest viatge. Va escriure les seves memòries, en part publicades en vida, però també amb una part pòstuma. En segon lloc, Gertrude Stein, que era escriptora i col·leccionista, i que el pintor tenia de model perquè li estava fent un retrat. Stein també va publicar unes memòries que parlen sobre el viatge. I finalment, Guillaume Apollinaire, el poeta, que era el seu millor amic i a qui Picasso i Olivier escrivien des de Gósol.
