Primera Comunió

A "Primera Comunió", Picasso s’enfronta per primera vegada a una obra de gran format. La tela va ser pintada al taller del pintor José Garnelo Alda, on Picasso anava, per indicació paterna, per completar la seva formació. La pintura de Garnelo —professor i amic de José Ruiz, i germà d’un company de Picasso a la Llotja— estava especialitzada en temes religiosos i moralitzants, raó per la qual Picasso va trobar al seu estudi tots els objectes litúrgics de referència per a aquesta composició.
Probablement el pare de l’artista i el mateix José Garnelo devien triar el tema d’aquest oli destinat a ser presentat a l’Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona l’any 1896: d’una banda, aquestes eren les temàtiques que a les exposicions oficials obtenien els guardons que José Ruiz cobejava per al seu fill i, de l’altra, Garnelo coneixia el tema amb profunditat —de fet, tres anys abans ell mateix havia pintat un oli que representava una noia asseguda de cara i vestida per a la mateixa celebració.
La composició de l’obra respon, per l’equilibri, als patrons acadèmics. Al costat esquerre, hi ha el grup format per la nena vestida de primera comunió, amb un missal i agenollada en un reclinatori —figura en qui identifiquem Lola, la germana de Picasso—; el personatge masculí que exerceix de padrí, en qui reconeixem el doctor Vilches, amic del pare de Picasso, i la padrina, que, segons Palau i Fabre, és l’esposa de Vilches. Les tres figures apareixen disposades de perfil en tres plans diferents que donen profunditat a la tela. A la dreta, la figura de l’escolà, que correspon al fill del matrimoni Vilches, contribueix a equilibrar la composició.
La il·luminació de l’escena, que prové d’un punt situat fora de la composició, així com el tractament translúcid del vel de la nena, del sobrepellís de l’escolà i del cobertor de l’altar, per bé que són convencionals, evidencien un coneixement tècnic sorprenent atesa l’edat de l’autor. Respon també al gust de l’època el cromatisme de l’obra, que es correspon, a més, amb la temàtica religiosa: tons vermellosos a les parets i al reclinatori que contrasten amb el blanc intens del vestit de la nena. Els discrets motius de la catifa i del cobertor de ratlles, amb l’alegre coloració de les flors de l’altar, enriqueixen el cromatisme del conjunt.
El museu conserva dos estudis per a Primera Comunió en un quadern de dibuix on Picasso va esbossar la figura de Lola agenollada en un reclinatori llegint el missal. D’altra banda, l’artista va recórrer a la figura de l’escolà en diversos esbossos i composicions que també es conserven al museu.