Lola, germana de l'artista

Fins al 1900, Dolores (Lola) Ruiz Picasso (Màlaga, 1884 - Barcelona, 1958) fou un dels models habituals de l’artista, com ho van ser també els seus familiars més propers. A mesura que Picasso es va anar distanciant de la formació acadèmica rebuda tant a casa (per part del seu pare) com a l’Escola de Belles Arts, els seus models van deixar de ser membres de l’entorn familiar i van prendre tot el protagonisme amics i coneguts. Així va quedar palès a la primera exposició individual, el febrer del 1900 a la cerveseria Quatre Gats, on va presentar una magnífica galeria de retrats al carbó (alguns aquarel·lats), majoritàriament d’amics seus, representats de cos sencer, en sintonia amb els retrats que el pintor i dibuixant Ramon Casas havia presentat, amb gran èxit, a la Sala Parés la tardor del 1899. En aquest retrat, que cal emmarcar en aquesta sèrie de retrats al carbó, Picasso exhibeix un gran domini de la tècnica del dibuix, amb un traç ferm i vigorós a base de línies rectes paral·leles, combinades amb altres de més ondulades i sinuoses gràcies a les quals cobra vida la figura femenina, que emergeix, blava, de la foscor amb mirada penetrant i directa, desafiant l’esguard de l’observador, com si Picasso hagués oblidat momentàniament que la model era la seva germana adolescent i hagués volgut figurar una desconeguda copsada en un interior de cafè. La influència de Degas i Toulouse-Lautrec hi és, doncs, ben viva, per tal com Lola és figurada aquí seguint els estereotips finiseculars de la dona moderna i cosmopolita.