Jacqueline
Jacqueline
Jacqueline
L’aparició, el 1952, de Jacqueline Roque (1927-1986) a la vida de Picasso va infondre un aire nou a la seva capacitat creadora i la seva imatge va esdevenir una presència constant en la producció de l’artista. Jacqueline, amb qui va contreure matrimoni el 1961, no va ser només la inspiradora d’uns dos-cents retrats —entre pintures, dibuixos, gravats i escultures—, sinó que el seu esperit va afectar tota la figuració femenina. La semblança física de Jacqueline amb una de les protagonistes de "Les femmes d’Alger" (Musée du Louvre, París), de Delacroix, va ser un dels factors que van induir Picasso a executar, entre desembre del 1954 i febrer del 1955, un conjunt d’interpretacions a propòsit d’aquest quadre, una sèrie que cal entendre com un tot i no com una successió d’obres singulars.
La presència de Jacqueline és subjacent també a la sèrie de "Las Meninas". Com els reis Felip IV i Marianna, que tenien el costum d’inspeccionar la feina de Velázquez al seu taller, Jacqueline solia visitar l’estudi de Picasso, situat a les estances de la planta superior de casa seva. En homenatge a aquesta col·laboració discreta i silenciosa, Picasso va incloure a la sèrie aquest retrat esplèndid.
Així com Velázquez va recórrer al reflex d’un mirall per evidenciar la presència dels reis, Picasso va simular la motllura d’un mirall per emmarcar el retrat de Jacqueline, la seva reina, títol que li va atorgar en dedicar-li un dibuix del 1959 (col·lecció particular): «Pour Jacqueline / Reina». De la mateixa manera, el fons vermell es converteix en una interpretació dels cortinatges que pengen sobre la imatge real de la pintura velazquiana. Com també succeeix en algunes versions de la infanta Margarida, el rostre de Jacqueline es desdobla i el perfil se superposa a una imatge frontal difuminada.
Ubicada a
CP Sala A2