Las Meninas [infanta Margarida Maria]
Las Meninas [infanta Margarida Maria]
Las Meninas [infanta Margarida Maria]
De les quaranta-cinc interpretacions que Picasso fa de "Las meninas", catorze estan dedicades a la infanta Margarida (1651-1673), figura central de la composició de Velázquez. Filla de Felip IV i de Marianna d’Àustria, va contreure matrimoni amb el seu oncle Leopold I i es va convertir, d’aquesta manera, en l’emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Representada dempeus o en bust, Picasso se’n serveix per treballar amb llibertat el color, les formes, la llum i el ritme. Segueix un doble camí, de la grisalla a la profusió de colors vius, i de composicions pròximes al cubisme a d’altres més esquemàtiques basades en la línia i el color, per acabar en obres de gran exuberància matèrica i cromàtica.
La mirada, com també passa a l’obra velazquiana, és el punt d’atracció, en aquest cas potenciada pel vermell en un dels ulls. El personatge, tot i que té el rostre girat cap a l’esquerra, manté la mirada frontal; així resol Picasso el gest de la infanta de Velázquez, amb el recurs de les seves «cara-perfil». D’altra banda, el fons apareix desdibuixat, marcat en alguna ocasió per elements discrets o per taques de color que, més que definir un espai, evidencien el joc de llums i ombres de la figura.
En cinc de les obres que Picasso dedica a la infanta, la representa rebent el búcar de mans de la seva menina María Agustina Sarmiento, aspecte que ja l’havia captivat a les visites al Museo del Prado del curs 1897-1898. Cal afegir que el Musée Picasso de París conserva una reproducció en ceràmica de la infanta Margarida Maria realitzada el mateix any que aquest oli.
Ubicada a
CP Sala 15