Picasso. Gravats, 1900-1942

Picasso va produir al llarg de la seva vida més de dos mil gravats. Aquesta exposició en presenta una selecció del període 1900-1942, gravats de gran virtuosisme tècnic representatius de la iconografia picassiana.

Picasso va estimar apassionadament el gravat, n’és una bona prova la fecunditat sorprenent que mostra en aquest camp: va produir més de dos mil gravats (sense comptar els diferents estats), cosa que el converteix en el gravador més prolífic del segle XX i, segurament, en el més important. D’aquest enorme conjunt, impossible de presentar íntegrament, se n’ha fet una selecció d’obres del període 1900-1942, peces de gran virtuosisme tècnic representatives de la iconografia picassiana.

Gran part de l’exposició la integren sèries d’estats, ja que és la millor manera de mostrar com treballava l’artista i com, de vegades, canviava radicalment d’idea i, doncs, també tota la significació de la imatge. Al llarg de l’exposició, la comissària, autora del catàleg raonat de l’obra gràfica de Picasso, proposa dues lectures: la primera intenta explicar aquesta mena de “diari” d’emocions i no de fets que sembla haver estat el gravat per a Picasso; la segona tracta de la tècnica i del que l’artista —impacient, inventiu, i podríem dir, traçut— n’ha fet per enfrontar-nos amb ell amb les paraules de cada dia, i no amb l’argot de l’especialista.