Ubú pintor. Alfred Jarry i les arts

• Entre provocació, humor i lucidesa, Alfred Jarry (1873-1907) inventa, amb Ubu roi, una figura universal: grotesca, violenta i absurda, un mirall distorsionador del poder i de l'ésser humà. Ubú, el «rei d'enlloc», anuncia la brutalitat del segle xx i encarna l'humor negre que travessa la modernitat. Poeta, dramaturg i dibuixant, amic dels pintors nabís, Jarry va viure el seu personatge fins a confondre-s'hi, transformant la literatura en una aventura vital i estètica.
• L'empremta de Jarry va ser decisiva per a les avantguardes. Picasso, fascinat per l'esperit subversiu d'Ubú, el va reinventar com a símbol del dictador modern a Somni i mentida de Franco (1937). Els surrealistes —André Breton, Michel Leiris, Max Ernst, Joan Miró— el van reconèixer com a precursor de la seva revolta poètica. El 1948, el Collège de Pataphysique va continuar el seu llegat transformant la seva «ciència de les solucions imaginàries» en un laboratori de llibertat.
• Més d'un segle després, l'univers ubuesc continua ben viu: una barreja de sàtira i fantasia on l'excés revela la veritat. Ubú, un mirall grotesc de l'home i dels seus abusos, encara riu a les entranyes de l'art contemporani.

Ubú pintor. Alfred Jarry i les arts explora la figura d’Alfred Jarry i la seva influència en l’art i el pensament del segle xx. La mostra reuneix obres, llibres, obra gràfica i dibuixos de Jarry, al costat de peces de creadors del seu cercle, com Pierre Bonnard, Paul Gauguin, Henri Toulouse-Lautrec, Charles Filiger, George Rouault i els Nabís. També destaca l’impacte del dramaturg en els surrealistes com en els artistes del Collège de Pataphysique, com Jean Dubuffet o Enrico Baj. A més, l'exposició incorpora propostes contemporànies, com la de William Kentridge, que explora la vigència de les temàtiques que Alfred Jarry va tractar en la seva obra i els seus personatges despòtics, corruptes i totalitaris, i inclou una part final dedicada a la recepció de la seva obra a Catalunya.

Alfred Jarry (1873-1907) va ser un escriptor francès fonamental per al naixement de les avantguardes del segle xx i precursor del dadaisme i el surrealisme. A París es va relacionar amb el simbolisme, va col·laborar amb revistes com La Revue Blanche i Le Mercure de France i va fundar L’Ymagier. La seva obra més coneguda, Ubu roi (1896), una sàtira ferotge i grotesca contra la burgesia que va revolucionar el teatre i és considerada l’inici del teatre de l’absurd. El personatge d’Ubú —arquetip del cinisme i l’autoritat ridícula— va protagonitzar altres peces com Almanach du Père Ubu (1899), Ubu enchaîné (1900) i Ubu sur la butte (1901). L’estrena d’Ubu roi va provocar un escàndol enorme i va fer famós Jarry, conegut des d’aleshores com “le père Ubu”. A més del cicle d’Ubú, Jarry també va escriure poesia simbolista i la novel·la Le Surmâle (1902). Una vida marcada pels excessos i la pobresa el va portar a una mort prematura. Pòstumament es van publicar Gestes et opinions du docteur Faustroll, pataphysicien (1911) i altres títols com Paralipomènes d’Ubu i La Dragonne.