Els colomins

Quan treballava en la sèrie de "Las Meninas", Picasso va interrompre durant una setmana la seva anàlisi de l’obra de Velázquez per pintar nou olis en els quals va representar els colomins que veia al colomar del seu taller de La Californie. La presència del Mediterrani, la seva llum i el seu color, remet a les obres realitzades a Antíbol. Hi són presents, també, les palmeres i la vegetació característiques del paisatge de La Californie, que posen de manifest la clara intenció per part de l’artista de situar l'escena en un indret molt concret, la badia de Canes.
Com també passa a la resta d’obres de la sèrie "Las Meninas", Picasso va experimentar amb la llum, el color i l’espai. En els nou olis va seguir una mateixa estructura: a l’esquerra, el colomar compartimentat; a sota, l’ampit de la finestra amb alguns colomins, i, ocupant la resta de la tela, el paisatge de la badia de Canes, llevat d’alguna ocasió en què s’intueixen el marc superior i el dret de la finestra. A la majoria de les obres apareix, també, un colomí negre a l’aguait sobre la part superior de la reixa. D’altra banda, la pinzellada i la pintura adquireixen, en algunes teles, un major protagonisme: en posar en evidència el gest del pinzell i el component matèric de l’oli, la composició queda fortament fragmentada i l’obra, dotada de volum.
Davant la pregunta sobre les raons que van dur l’artista a triar aquest assumpte, cal recordar que els coloms havien estat un tema recurrent en l’obra del seu pare i que es tracta d’un motiu que també havia cridat l’atenció del jove Picasso, com palesen alguns dibuixos infantils de la col·lecció del museu. D’altra banda, en aquestes pintures reprèn l’element de la finestra com a vehicle per establir el diàleg interior-exterior; en aquest cas, com a obertura i marc d’unes obres fresques que van permetre un parèntesi en el treball quasi obsessiu que duia a terme en aquells moments. D’aquesta manera, ambdós temes —els colomins i el paisatge— conviuen sense que un prevalgui sobre l’altre. El tema de la finestra evoca Matisse —mort el 1955—, que va utilitzar aquest recurs repetidament i, a més, va ser qui va regalar a Picasso una parella de colomins.