L'ofrena

El 1907, "Les Demoiselles d’Avignon" (Museum of Modern Art, Nova York) marca, en l’obra de Picasso, l’inici d’un període de reflexió sobre el volum, el ritme, la simplificació de les formes i l’expressió pictòrica de l’espai, en un rebuig manifest a qualsevol il·lusionisme. La descoberta de l’art africà va tenir un efecte immediat en la producció de l’artista; el seu equilibri, monumentalitat i formes pures van proporcionar-li solucions plàstiques que superaven l’arcaisme i les deformacions extrets de l’estatuària ibèrica.
D’altra banda, la reflexió sobre la representació de l’espai i l’anàlisi de les formes es van accentuar, en la creació picassiana, arran del redescobriment de Cézanne amb motiu de les exposicions d’obra seva a la galeria Bernheim-Jeune i de la retrospectiva del Salon d’Automne del 1907. A finals d’aquell any i durant el següent, Picasso va realitzar unes pintures amb figures deliberadament simples i primitives, reflex i síntesi d’aquestes dues influències: "L’amistat", "Tres dones" (ambdues al Museu de l’Ermitage, Sant Petersburg) i "L’ofrena" constitueixen la seva resposta als darrers treballs de Cézanne, amb domini de la concepció escultòrica dels cossos i la seva relació amb l’espai. L’anàlisi de la destrucció de l’il·lusionisme i la creació de profunditat a partir únicament de la geometrització de les figures, arriba al punt àlgid en "L’ofrena".
L’elecció del tema d’aquest guaix va sorgir d’un esdeveniment íntim. Per celebrar que s’havia reconciliat amb Fernande Olivier, Picasso va recuperar l’escena d’una aquarel·la del 1904 on s’autoretratava contemplant la seva companya, ajaguda en un llit. L’ofrena representa una dona jacent observada per dos homes, un dels quals aixeca el llençol del llit i li ofereix un ram de flors. La verticalitat i l’estructura de les figures evoquen les escultures africanes i d’Oceania, mentre que l’exploració espacial i l’articulació dels volums es nodreixen de l’anàlisi de les escasses pintures eròtiques de Cézanne. En un dels esbossos preparatoris, conservat al Musée Picasso de París, una anotació manuscrita, en espanyol, descriu l’argument de l’escena: «Está acostada en una cama y él / la descubre levantando la sábana detrás de las colgaduras del / lecho y el cuarto, él tiene / un ramo de flores en la / mano.»