Autoretrat amb perruca

La col·lecció del museu conserva una àmplia mostra dels primers autoretrats de l’artista. Es tracta d’un conjunt format per autoretrats vinculats a l’etapa de formació, d’altres d’integrats en diversos apunts, diferents esbossos amb croquis o caricatures, i també autoretrats entre més personatges, com aquells on l’artista es representa al costat dels seus amics de joventut.
El bienni 1897-1898, Picasso es trobava a Madrid per cursar estudis a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Ben aviat, però, els va abandonar i va començar a freqüentar el Círculo de Bellas Artes i a visitar el Museo del Prado, on va estudiar els grans mestres de la pintura. Aquest autoretrat, en què es representa amb perruca i una gran corbata a l’estil del segle xvii, va ser pintat a Barcelona i pot datar-se cap al 1898-1900, l’època immediatament posterior a l’experiència madrilenya. És un dels olis que evidencia l’evolució en la formació del jove artista i, alhora, un pas més en la construcció de la pròpia imatge: reflecteix una nova mirada sobre ell mateix, es distancia de l’academicisme mitjançant una pinzellada ràpida i lliure però definida, per identificar-se, en canvi, amb l’originalitat de clàssics com El Greco, Velázquez o Goya.
Els traços d’aspecte inacabat que s’endevinen al fons de certs tons obscurs de l’obra corresponen a una pintura subjacent. A més, les pinzellades que van quedar al voltant del rostre en aplicar els colors de la carnació, s’hi mantenen com a testimoni d’un procés de treball que eludeix l’elaboració d’un fons acabat. Amb tot, el conjunt ateny un alt grau de definició derivat, en bona mesura, de la concentració de gran part de la llum en els blancs i grisos de la perruca i del coll del personatge