«Enlluernats per París». Cap al tard: Lectura de proses autobiogràfiques de Santiago Rusiñol

Rusiñol mai no va voler escriure les seves memòries i és per això que poca cosa sabem d’ell de primera mà. Llegint la seva prosa, però, trobem alguna confessió, podem entreveure les seves inquietuds, anhels, pors, entendre la seva concepció de l’art i, sobretot, conèixer les seves addiccions. Un Rusiñol, ferit per les drogues i l’alcohol, que persegueix l’ideal artístic, arrossega una malenconia vital, i és més solitari del que la gent es pensa: «Sóc esclau de lo que fuig».

Aquest monòleg basat en els seus escrits, i protagonitzat per Ramon Madaula, va més enllà de la caricatura i del mite, més enllà del personatge. Assegut al cafè on va anar molts capvespres de la seva vida, i acompanyat al piano pel seu gran amic Erik Satie, Rusiñol ens explica qui és ell en realitat.

Dramatúrgia: Ramon Madaula
Piano: Marc Garcia

Continguts relacionats: