Picasso i el circ

Exposició integrada per més de tres-centes obres que ofereix nous plantejaments en l'anàlisi d’un tema constant al llarg de la dilatada vida de Picasso: la vinculació de l’artista amb el món del circ.

Aquesta exposició ofereix nous plantejaments en l'anàlisi de la vinculació de Picasso amb el món del circ. Tema molt recurrent en la pintura del segle XIX, l'artista el va desenvolupar de manera intensa en diverses etapes de la seva carrera. Ja a la Barcelona de finals del segle XIX, freqüentava els circs que arribaven a la ciutat i, posteriorment, els circs ambulants dels bulevards de París, però no va ser fins al 1904-1905 que el tema del circ, concretament el Medrano, va esdevenir un referent vital i artístic i centre indiscutible de les seves composicions. A partir de llavors, el circ va presidir els seus treballs de manera més o menys abundant fins a les seves últimes obres, en les quals l’espectacle circense va adquirir una especial rellevància i on l’artista va exorcitzar els números de circ de la seva joventut fent ressorgir amazones i pallassos en el que va acabar sent un desafiament desesperat a la inexorable fugacitat de la vida.